Sobre l'autor

Joan Domènech i Moner va néixer a Lloret el dia 29 de juliol de 1943. Fou l’únic fill del matrimoni format per Josep Domènech i Cristina Moner. El seu pare feia de fuster i, tal com ell explicava, estava predestinat a seguir l’ofici familiar. No obstant això, va prendre la decisió de no continuar la professió del pare i de dedicar-se al món de la cultura. El seu oncle, Domènec Moner i Basart, músic i compositor, el recolzà i li va proposar conèixer els ambients culturals de Barcelona. És per això que entre els anys 1954 i 1958 se’n va anar a la ciutat comtal a estudiar al Liceu Francès. En aquesta prestigiosa acadèmia, laica i avançada al seu temps, va poder acabar els estudis de batxiller superior i va aprendre conceptes i idees que el règim franquista limitava i tergiversava: llibertat, democràcia, drets humans...

A banda de la influència del seu oncle, en Joan va tenir altres grans referents. D’una banda, mossèn Pere Torrent, que va fer-li de mestre durant la infantesa i que, quan va decidir cursar els estudis de magisteri a Girona, el va aconsellar amb una frase que recordaria tota la vida: “pensa sempre que de mestre se n’és vint-i-quatre hores al dia...”. Un altre gran referent fou l’Esteve Fàbregas i Barri, escriptor prolífic, historiador, cronista, dinamitzador cultural i arxiver de vocació que li va transmetre l’estima per la història i per les tradicions populars de Lloret de Mar. Quan va acabar els estudis de magisteri, en Joan es va treure de seguida les oposicions, va retornar a Lloret per exercir de mestre i, poc després, va llicenciar-se en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou en aquesta darrera etapa quan va contactar amb Josep Maria Pons i Guri, jurista, historiador i arxiver, que li encomanà la passió per la història medieval, els pergamins i la paleografia. Amb tot aquest bagatge, començà a treballar per la cultura en un sentit ampli, i va proposar-se un seguit de compromisos a favor de la socialització i la difusió cultural, de la reivindicació del país, de la recuperació de la llengua i de la gestió exemplar dels serveis públics.